El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

por ruedex 8/10/2013, 11:34 am

Estas son las diferencias entre catalán y valenciano. Que de para idioma aparte es relativo, pero tampoco es cierto como dicen los nacionalistas catalanes que son las mismas que hay entre dialectos del español. Yo no conozco ningún dialecto del español donde se pongan las preposiciones después de los sustantivos y en otros al revés.

En la flexio verbal.

Son formidables traços pertinents les formes respectives de la flexio verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En catala hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià:

Els catalans usen "ser" per a expressar ubicacio despres de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem aci); i "estar" per a una accio passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro).

Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Catala "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en catala: "he vist mon pare".

Valencià: verps que indiquen companyia, relacio d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposicio "en" (o "ab" arcaica), mentres el catala porta "amb".

Catala: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill).

Catala: reflexiu "hom", introduint una oracio impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu).

Catala: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content)

Conjugacio verbal.

Es tan diferent la conjugacio valenciana de la catalana que hauriem de recorrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicacio:

c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore
c. prengui, prenguem v. prenga, prengam
c. donés, sofrix v. donara, sofrira
c. neixer, treure v. naixer, traure
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc
c. visc, cresc v. vixc, creixc
c. creiem, caieu v. creem, caeu
c. perdi, creixis v. perga, creixques
c. veuré, veuries v. voré, vories
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau
c. serveix, converteix v. servix, convertix
c. obre, omple v. obri, ompli
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit
c. amansir, espessir v. amansar, espesar
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies
c. culli, cullis v. cullga, cullgues
c. tusso, tussi v. tusc, tusca
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques

Preposicions.

El catala usa preposicions pospostes en una construccio que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arros sense conill). Uns quants eixemples, sense explicacio, donaran idea de la diferenciacio:

c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen
c. es queixaven que v. es queixaven de que
c. anarem en aquell lloc v. anarem a aquell lloc
c. estic a Valencia v. estic en Valencia
c. prometre de veure v. prometre vore
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho
c. no m’era permes d’anar v. no m’estaba permes anar
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar
c. a la tarda v. per la vesprada
c. al dessota de v. baix de
c. al davant de v. davant de
c. al defora de v. fora de
c. malgrat v. a pesar de
Substantius.

Diferencies de genero, encara que en totes les llengües romaniques es conserva el que tenim en llati, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres:

c. (el) fel v. (la) fel
c. (el) aventatge v. (la) ventaja
c. (el) escafandre v. (la) escafandra
c. (la) aladre v. (el) aladre

Tambe diferencies en el mateix genero

c. jueva v. jueua
c. princessa v. princesa
c. alcaldessa v. alcaldesa
c. comtessa v. comtesa
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.)
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.)

Diferencies en numero, els que passen al plural de diferent forma en catala i en valencià:

c. [papés] v. papers
c. [carrés] v. carrers
c. homes v. homens
c. joves v. jovens
c. presupostos v. presuposts
c. boscos v. boscs
c. generes v. generos
c. quadres v. quadros
c. litres v. litros
c. goigs v. gojos/goigs
c. desigs v. desijos/desigs
c. assumpte v. assunt
c. culte v. cult
Adjetius.

En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjetius i pronoms):

c. meva v. meua
c. teva v. teua
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre)
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre)
mes, tes, ses
Demostratius:

c. aquest v. est/este
c. aqueix v. eix/eixe
numerals cardinals:

c. vuit v. huit
c. dinou v. deneu
c. seixanta v. xixanta
c. dues-centes v. doscentes
c. milio v. millo
Numerals ordinals:

c. cinqué v. quint
c. sisé v. sext
c. vinté v. vigesim

Partitius i colectius:

c. meitat v. mitat
c. miler v. miler/miller/millar (Fullana)
Quantitatius:

c. força v. molt
c. quant pa v. quant de pa
c. fa molt fret v. fa molt de fret
c. quanta de neu v. quanta neu
Indefinits:

c. altre v. atres
c. abdues v. les dos
c. nombrós v. numerós

Articul definit.

En catala està proscrit l’articul masculi en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar.
En valencià sol ser incorrecte posar l’articul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala.

Pronom personal.

En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI:
c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol
c. jo us mane v. yo vos mane
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ?

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referintse a persones o coses; en catala s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses:

c. en turnem a parlar v. tornem a parlar

Frases i tractaments:

c. davant meu v. davant de mi
c. darrere teu v. darrere de tu
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi
c. vos v. voste

Adverbis:

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmacio, negacio i dubte. Uns eixemples significatius:

c. lluny v. llunt
c. sota, dessota v. baix, baix de
c. endavant v. davant, cap davant
c. al damunt v. damunt
c. aleshores v. llavors
c. avui v. hui
c. aviat v. pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit
c. demà passat v. despusdema
c. abans d’ahir v. despusahir
c. dos quarts de nou v. les huit i mija
c. de cop sopte v. de repent
c. s’un plegat v. d’una volta
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu
c. mai no vindras v. no vindras mai

por Ajaxx 10/10/2013, 11:57 pm

Desde luego no son la misma lengua el Valenciano se quiera o no,no es un idioma es un dialecto punto y pelota no hay mas nada que hablar solo leer un poco.

por Alentian 11/10/2013, 12:59 am

Ajaxx escribió:Desde luego no son la misma lengua el Valenciano se quiera o no,no es un idioma es un dialecto punto y pelota no hay mas nada que hablar solo leer un poco.

Precisamente leer,te falta a tí...
Artículo 6 Estatuto de Autonomia Valenciano;
"El idioma valenciano es el oficial en la Comunitat Valenciana, al igual que lo es el castellano, que es el idioma oficial del Estado."

Fue la primera lengua romance literaria de Europa;
http://www.idiomavalenciano.com/siglo-de-oro-valenciano.html
Y respecto al "catalán",considéralo una variedad transpirenaica y valencianizada del provenzal;
http://laverdadofende.wordpress.com/2012/12/17/dialectos-francos-provenzal-occitano-calatan-y-llemosi/

por Lucía 11/10/2013, 5:55 am

http://jgsentandreu.blogspot.com.es/2012/01/las-pruebas-contra-la-mentira-de-que.html

por Contenido patrocinado

El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

Re: El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

Re: El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

Re: El catalan y el valenciano no son la misma lengua.

Re: El catalan y el valenciano no son la misma lengua.