Diferència entre català i valencià

Com a exemple et text explicatiu de les corts valencianes en valencià:

http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4131&&&keyword=&auditoria=F

Les Corts Valencianes és la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret .

La utilització de la denominació Corts Valencianes per al parlament valencià respon a l'interès dels autors de l'Estatut d'Autonomia per recuperar una denominació històrica. Això no implica reproduir el mateix sistema de representació ni l'assumpció de les mateixes funcions de les Corts Valencianes històriques. Aquelles s'organitzaven a través dels tres braços -eclesiàstic, militar i reial- i tenien funcions molt diferents a les de qualsevol parlament contemporani.

L'Estatut d'Autonomia dedica a les Corts Valencianes el capítol II, del títol III, encara que en altres preceptes del nostre primer text legal també hi ha importants referències a les Corts Valencianes. L'Estatut es limita a indicar la composició de les Corts, els principis bàsics del sistema electoral, les funcions que els corresponen i traça un esbós general de l'Estatut dels Diputats. En desenrotllament directe de l'Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l'organització i el funcionament de la institució. La primera redacció del Reglament de la cambra valenciana va ser aprovada en l'etapa transitòria, en sessió realitzada el dia 4 de març de 1983. El Reglament de les Corts Valencianes ha estat objecte de diverses modificacions, i la redacció actual va ser aprovada pel Ple de les Corts Valencianes en sessió realitzada el dia 18 de desembre de 2006.


I ara el mateix text en català. A veure qui és capaç de trovar-hi alguna diferència.

Les Corts Valencianes és la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret .
La utilització de la denominació Corts Valencianes per al parlament valencià respon a l'interès dels autors de l'Estatut d'Autonomia per recuperar una denominació històrica. Això no implica reproduir el mateix sistema de representació ni l'assumpció de les mateixes funcions de les Corts Valencianes històriques. Aquelles s'organitzaven a través dels tres braços -eclesiàstic, militar i reial- i tenien funcions molt diferents a les de qualsevol parlament contemporani.
L'Estatut d'Autonomia dedica a les Corts Valencianes el capítol II, del títol III, encara que en altres preceptes del nostre primer text legal també hi ha importants referències a les Corts Valencianes. L'Estatut es limita a indicar la composició de les Corts, els principis bàsics del sistema electoral, les funcions que els corresponen i traça un esbós general de l'Estatut dels Diputats. En desenrotllament directe de l'Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l'organització i el funcionament de la institució. La primera redacció del Reglament de la cambra valenciana va ser aprovada en l'etapa transitòria, en sessió realitzada el dia 4 de març de 1983. El Reglament de les Corts Valencianes ha estat objecte de diverses modificacions, i la redacció actual va ser aprovada pel Ple de les Corts Valencianes en sessió realitzada el dia 18 de desembre de 2006.

I és que hi ha gent que xerra per xerrar, i per tapar la seva gran ignorància.

aqui te dejo difrencia en palabras sin entrar ya en historia cultura y demas solo en palabras :


http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=7691&sid=77fe1f0d7c5aa48be3bcde772ea0b690

el primer texto no esta escrito en valenciano original, si no en el catelciano que se da hoy en los colegios por eso se parece tanto, para unificar la lengua. en valenciano se dice "capitul" y "TITUL" no capitol y titol por ejemplo.

Sinuhé escribió:Conquesta del Regne de València
Començà el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de València, que depenia de califa de Bagdad al-Mustansir Billah.

La conquesta de les darreres places originà una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva. Però hi renuncià després de signar el tractat d'Almirra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia. El Regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de parla catalana, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana. La conquesta és celebrada a la ciutat de València des del temps de Ramon Muntaner fins avui dia, per imitació de la Festa de l'Estendard mallorquina.

de TROPAS CATALANAS MENTIRA se rajaron y no vinieron. VEASE antonio ubieto arteta, "origenes del reino de valencia"


Las partes integrantes de la "Corona de Aragón"
se comprometieron en Las Cortes de Monzón a realizar la
"Cruzada" para conquistar el reino musulmán de
Valencia. Todos los asistentes se juramentaron para llevarla a
la práctica; pero no todos cumplieron su compromiso. De
los catalanes sólo cumplieron el 36%, de los aragoneses
el 86%, por lo que la conquista valenciana se convirtió
en una empresa de la nobleza aragonesa. Tanto es así que
D. Jaime I cuando habla de los nobles que le ayudaron relaciona
20 aragoneses y 3 catalanes.


Con los Concejos ocurrió lo mismo. Votaron la mayor parte
de los aragoneses y únicamente Lérida y Tortosa,
entre los catalanes, pero cuando tuvieron que intervenir, en abril
de 1237, sólo Zaragoza, Teruel y Daroca, dieron la cara.


A contar metiras a tu pueblo.

Pero que manía los catalanes con tener que venir a decirnos que hablamos en Valencia ¿De qué vais?¿Qué os creeis que sois el centro del mundo o qué? ¿Crees que todo el mundo tiene que entender tu infame dialecto barceloní?

Si continuas en el post anterior, cosa que TÚ no quieres hacer porque quieres tener más PROTAGONISMO se ve que te gusta dar la nota, encontrarás muchísima información sobre la lengua valenciana.

Si quieres cada uno ABRIMOS UN POST para expresar lo mismo y llenamos el foro con el mismo temita.

he deja de barir post como un payaso joder ya hay 3 o 4 no te basta o esque en los otros ya no puedes hablar porque te han dejado tu la put* boca cerrada?¿

Sinuhé escribió:Com a exemple et text explicatiu de les corts valencianes en valencià:

http://www.cortsvalencianes.es/contenido.jsp?id_nodo=4131&&&keyword=&auditoria=F

Les Corts Valencianes és la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret .

La utilització de la denominació Corts Valencianes per al parlament valencià respon a l'interès dels autors de l'Estatut d'Autonomia per recuperar una denominació històrica. Això no implica reproduir el mateix sistema de representació ni l'assumpció de les mateixes funcions de les Corts Valencianes històriques. Aquelles s'organitzaven a través dels tres braços -eclesiàstic, militar i reial- i tenien funcions molt diferents a les de qualsevol parlament contemporani.

L'Estatut d'Autonomia dedica a les Corts Valencianes el capítol II, del títol III, encara que en altres preceptes del nostre primer text legal també hi ha importants referències a les Corts Valencianes. L'Estatut es limita a indicar la composició de les Corts, els principis bàsics del sistema electoral, les funcions que els corresponen i traça un esbós general de l'Estatut dels Diputats. En desenrotllament directe de l'Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l'organització i el funcionament de la institució. La primera redacció del Reglament de la cambra valenciana va ser aprovada en l'etapa transitòria, en sessió realitzada el dia 4 de març de 1983. El Reglament de les Corts Valencianes ha estat objecte de diverses modificacions, i la redacció actual va ser aprovada pel Ple de les Corts Valencianes en sessió realitzada el dia 18 de desembre de 2006.


I ara el mateix text en català. A veure qui és capaç de trovar-hi alguna diferència.

Les Corts Valencianes és la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret .
La utilització de la denominació Corts Valencianes per al parlament valencià respon a l'interès dels autors de l'Estatut d'Autonomia per recuperar una denominació històrica. Això no implica reproduir el mateix sistema de representació ni l'assumpció de les mateixes funcions de les Corts Valencianes històriques. Aquelles s'organitzaven a través dels tres braços -eclesiàstic, militar i reial- i tenien funcions molt diferents a les de qualsevol parlament contemporani.
L'Estatut d'Autonomia dedica a les Corts Valencianes el capítol II, del títol III, encara que en altres preceptes del nostre primer text legal també hi ha importants referències a les Corts Valencianes. L'Estatut es limita a indicar la composició de les Corts, els principis bàsics del sistema electoral, les funcions que els corresponen i traça un esbós general de l'Estatut dels Diputats. En desenrotllament directe de l'Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l'organització i el funcionament de la institució. La primera redacció del Reglament de la cambra valenciana va ser aprovada en l'etapa transitòria, en sessió realitzada el dia 4 de març de 1983. El Reglament de les Corts Valencianes ha estat objecte de diverses modificacions, i la redacció actual va ser aprovada pel Ple de les Corts Valencianes en sessió realitzada el dia 18 de desembre de 2006.

I és que hi ha gent que xerra per xerrar, i per tapar la seva gran ignorància.

Ahora voy yo a ponerte así a voz de pronto unos ejemplos que se me han ocurrido rapido.

Texto en catalán:

Jo de noi vaig tindre u d'aquestos.

Texto en valenciano:

Yo de chiquet vaig tindre u d'estos.

Texto en catalán:

Aquest articul esta manipul.lat amb un angle catalanista.

Texto en valenciano:

Este article esta manipulat ab un angul catalanista.

Texto en catalán:

Ahir vaig sortir amb el meva moto.

Texto en valenciano:

Ahir vaig eixir ab la meua moto.

Texto en catalán:

En la tarda d'avui fiquen Hulk

Texto en valenciano:

En la vesprada de hui fiquen Hulk

Texto en catalán:

Vosaltres anareu amb nosaltres per a comprar petits detalls.

Texto en valenciano:

Vosatros anareu ab mosatros per a comprar chicotet detalls.

Texto en catalán:

A veure qui és capaç de trovar-hi alguna diferència.

Texto en valenciano:

A vore qui es capaç de trovar alguna diferencia.

Y como veo que a este radical le gusta repetir posts, te voy a repetir otro


Muchos
manipuladores de la historia dicen que Valencia tras su conquista fué
repoblado toda por catalanes...de ahí la supuesta similitud que dicen,pues...no manipuleis la historia.. El rey
Jaime I tras su conquista en Valencia invitó a Abul-Hamaleck (emisario
del rey Zayyan) al banquete para tratar las condiciones de
rendición,pero el emisario no lo aceptó, sin embargo, este sistema que
tuvo un excelente éxito en pueblos como Paterna, Nules, Moncófar, por
tanto, resulta obvio que muchísima población mora se quedó en el Reino
de Valencia y lógicamente seguía hablando la misma lengua que tras la
reconquista...

Pero esto no es todo, el 19 de abril, el último
rey moro de Valencia, es decir el anterior nombrado, Zayyan, que vivía
pacificamente en Denia, donde el rey Jaime ha respetado su vida, entró
en Murcia y se proclamó rey al tiempo que se le reconocía vasallo del
rey de Túnez (queda claro que la población mora existente en Valencia
seguía siendo muy amplia como para tener ejércitos como para
conquistar...) Tras este hecho el rey jaime I rompió con el pacto
escrito unilateralmente y siguió conquistando territorios en manos de
moros.

Mientras tanto, siguieron llegando a tierras de Valencia
numerosas familias de Aragón, de la Germania, de los reinos Francos, de
Cataluña y otros lugares más lejanos como húngaros.

En el año
1240 y debido a la ruptura del pacto, Llíria y Gandia fueron
conquistadas por el rey Jaime I, en aquellos momentos seguía reinado el
rey Zayyan, en el que nuevamente tras su conquista negociaron la
rendición con el moro Abencedrel (de nuevo se echa al suelo la teoría
de que toda Valencia fué conquistado por catalanes) También sería
interesante hablar de el pacto de rendición de “Çayen Regi,
neto Regis Lupi” a Jaime I, consta que “volumus et concedimos quod
omnes illi Mauri qui romanere voluerint in termino Valentiae, remaneant
in nostra fide salvi et securi et quod componant cum dominis qui
hereditates tenuerint”, es decir, que garantiza, que los moros que quisiesen, podían quedarse en sus propiedades.

En
el año 1242, el Rey tomó Alzira, sin derramamiento de sangre, ya que
anteriormente llevó a cabo negociaciones con los notables de Alzira,
quienes accedieron a entregarle una torre de la puerta de Valencia,
tras la ocupación de la torre, el Rey pidió una parte de la muralla,
que incluye tres torres más con el fin de construir una especie de
alcázar aislado de la ciudad musulmana. Finalmente los musulmanes no
tuvieron otra opción más que aceptar las peticiones de su nuevo señor,
al que han jurado fidelidad.

En 1243, el Rey Jaime I creó en
Valencia barrios para judíos, el Rey, en varias ocasiones expresó su
interés porque estas gentes laboriosas viniesen al Reino. También tenía
interés y por eso dictó varias leyes en ese sentido, que permaneciesen
aquí los moros y judíos que vivían antes de la conquista con fin de
mejorar la situación del reino.

Y así con casi todo el resto de los pueblos que el rey Jaime I fué conquistando, bien era su sabida de noble conquistador.

Ahora unas cuentas pruebas gráficas de la lengua Valenciana:









Si
queréis profundizar un poco más sobre la lengua Valenciana, sería
interesante leer algunos libros del autor Vicente Blasco Ibáñez
escritos en valenciano de toda la vida, y no el manipulado por ciertas
academias...(por desgracia entro en temas políticos, pero el mayor mal
que tenemos los valencianos se encuentra ahí, ya que el PP en la época
de Aznar traicionó a los valencianos para gobernar en coalición con el
partido CiU que en aquella época presidía Jordi Pujol y exigió que se
implantase en Valencia una academia de normalización, aunque su nombre
correcto sería catalanización.... para poder gobernar, si queréis saber
más sobre este problema pinchad Aquí),
bueno retomando Vicente Blasco Ibáñez vemos como sus libros se
encuentra escritos de forma totalmetne diferente a los que la academia
nos quiere imponer, pero fíjate tu que esta academía que nos impusieron
a traición suplantó a otra mucho más antigua que había en Valencia que
si que recoge las normas con las que escribió Vicente Blasco Ibáñez.

Luego,
para algunos catalanistas empedernidos que tanto les gusta hablar de
nación catalana y paisos catalanes y demás historias con el único fin
expansionista de ciertos politicuchos, les recomendaría leer el
siguiente libro, editado en el año 1932 y esta es su portada:



Y en este enlace inferior podréis leer su contenido:
http://picasaweb.google.es/edicionesfacsimiles/LaNaciNCatalanaNoHaExistidoNunca#5235436407793916514


Un saludo.

yeee borinot manco escriure en catala ,¿ que no saps escriure en lo castella?

1245 açi no hi ha color estas fet un crack :D

DIFERENCIA ENTRE CATALA Y VALENCIA
Tenim un Sigle d'Or en Lliteratura, que els Catalans MAI han tengut!!!



El nostre Sigle es mes de cent anys abans que el dels castellans, i una quantitat d'escritors que nos han donat gloria en tots els temps



Eixe es l'atre mal, l'ignorancia.



Eixemples:



San Pere Pasqual.



1227 - 1300; als 23 anys ya habia conseguit el Doctorat en la
Universitat de Paris, on va anar molt jove a estudiar i li concediren
una catedra admirats del seu talent. Un valencia de ans de Jaume I,
fora de sa casa, que ningu li va dir qui no era la seua llengua.



Bernat Oliver.



Mort en 1348;



Belluga;



Jaume Conesa.



Antoni Vilaragut.



San Vicent Ferrer. (1350-1419)



De qui razzano, diu: "sua valentina ac materna lingua, fuerit semper locutus";



Bonifaci Ferrer.



En 1478 feu la 1ª traduccio de la Biblia a una llengua románica, I posa ben clar "de lengua latina en la nostra valenciana".



Jordi de San Jordi:



Mori en 1425;



Francesc Ferrer.



Andreu Febrer.



Jaume March.



Ausias March. 1397 - 1459.



Fra Jaime Perez. 1408-1490;



Jaume Roig. 1434 - 1478;



Joan Roic de Corella.



1438 - 1497 (va traduir "La Vida de lesuchrist" de Loduif de Saxonia 1496, indicant "Trellada del Lati en Valenciana Lengua").



Baltassar Portell.



Joan Esteve.



Bernat Fenollar. 1438 - 1516;



Jaume GaçuIl. 1450 - 1515;



Narcis Vinyoles.



Miquel Ortigues Fabra.



Pere Villaespinosa.



Miquel Estela.



Joan Moreno.



Joan Verdanxa.



Antoni Canals.



1352 - 1419 (com casi tots els de la seua epoca, aclarava en 1395,



al traduir el "Valeri Maximo", "Tret del lati en nostra volguda lengua materno Valenciana...").



Miquel Perec.



Tradui la "lmitacio de lesuchrist" de Kempis, Barcelona 1482, i
"Vida de Santa Catherina de Sena", Valencia 1488, indicant: "explanat
del Lati en Valenciana Lengua" i "de Lati en valenciana prosa",
respectivament;



Joanot Martorell. 1413- 1468;



Marti J. de Galba.



Sor Isabel de Villena. naixcuda en 1430 morta en 1490;



Pere Martinez.



"Obres a Trobes en Lahor de Ia Verge Maria", quaranta cinc poesies de quaranta autors, s. XV;



Francesc Carroc Pardo de la Casta.



Melchor Miralles.



Fra. Tomas de Vesach.



Lluis Alcanyiç.



Pans de Menaguerra.



Liuis Joan Valenti.



Jaume Siurana.



Andreu Marti Pineda.



Valero Fuster.



Onofre Almudever.


CONTINUA

CONTINUA

El regne moro Valenti, baix el regnat dels
arabs, alcança tal independencia i autoritat propies, que forma un mom
arab que pareixia no tindre vinculacio en el de Cordova; mentres que
els pobles que formen Villa "Catalina" estan semiembrustits i atrasats.



Aixi puix, mentres els Catalins es debatien en l'oscuritat, les
terres Valentines, des detemps remots, tal vegada perque la majoria de
les civilisacions desembarcaven en el nostre Territoni, floreixia el
progres, donant al mon grans talents, a l`altura de les capitals
Andaluses, inclus d'Alexandria i Bagdat, que eren els centres molars de
la saviea de l'epoca, aportant una gran contribucio al Sigle d'Or de Ia
Lliteratura i Ciencies arabigues, com per eixemple:



Abdallah ben Abderraman.



Que fan l'escritor de mes talent fama del sigle VI de `Hegira -any 1100-;



Abdallah ben Saliman.



Escritor de renom universal, que nas ha Ilegat, entre atres, la celebre "Biblioteca Hispana" i el "Anals Valencians";



Abu-S-Salt Umayya.



Figura fundamental dels sigles XI y XII, naixcut en Denia an va
dependre totes les rames del saber. En 1092 abandond trres valencianes
comi' a El Cairo, on estbn ses mes importants estudis.



Al-Rusafi. Autor de fermosos poemes a nbstra terra.



ABEN AL ABBAR.Ç-1198 - 1259. .



Abdallah ben Jahia Alhadh rami.



el major filolec i historiador del man arab; dins del sigle XII,



Abdallah ben isa.



El millor jurisconsul de sa epoca;



Abdallah ben Mohamed.



Insigne humaniste i pensador, les quals idees foren cam un decalec per a les generacions cultes i estudioses de Bagdad;



Aben Zeian.



Emir de Valencia i preclar teolec; molts mes, tots ells valencians, en els que fariem una llista interminable.



Pero sabre tot, llibres editats en l`estranger com ha son: "Liber
Elegantiarum, el Primer Diccionari impres d'una llengua romanica,
escnita en latina et valentina lingua" per Joan Esteve, Valencia, en
Venecia 1489".







Joan Batiste Anyes.



1480-1553;



Jaume Cunill.



Jeroni Gil.



Bartolomeu Cucala.



Gaspar Guerau de Montmajor.



mor en 1600;



Luis de Fenollet.



Joan Fernandez de Heredia.



Lluis Milan.



1500 - 1567;



Miquel Garcia.



Gaspar Antist.



Pere Antoni Beuter.



1490 -1554;



Rafael Marti de Viciana.



1502 - 1574, ("Libro de las Alabanzas de las lenguas Hebreas, Griega, Latina, Castellana i Valenciana");



Jeroni Soria.



Gaspar Escolano.



Bernadi Vallmanya.



Francesc Diago.



Francesc Moncada.



Joan de Timoneda.



1518 -1583; Joan LiuTs Vives, 1492 - 1540;



Pau Pou.



Andreu Rey de Artieda.



1544 - 1613.



Guillem Ramon.



Garcia Gil d'Ateca.



Pau Cros.



Francesc Oliver. 1522-



Joan de Resa.



Cristofol de Virnes. 1550 - 1614;



Francesc Tarrega.



Gaspar Aguilar. 1561 - 1623;



Lluïs Sabater.



Tomas Real.



Andreu Sempere.



Joan Fort.



Carles Boil.



Pedro Joan Rejaule.



Llorenç Palmirenyo. 1569;



Guillem de Castro i Belvis. 1569 - 1631;



Jaume Montanyes.1559;



Joan Franc. 1564;



Frances de Navarra. 1571;



Mossen Pere Joan Porcar. 1589;



Andreu Capella. 1593;



Gaspar Gil Polo.



Marcos A. Orti. 1593 - 1669;



Maiximilia Cerdan de Tallada. 1609;



Josep Llop. 1630 - 1685;



Vicent Pere de Culla.



Gines Pascual.



Llorenc Sastre.



Francesc de Moncada. 1586 - 1635;

Pere Jacint Morla. sigle XVII;



Francesc Mulet. 1624- 1675;



Ceferi Clavero de Falces. 1608 - 1670;



Josep Aragones. 1660.



Francesc Ballester. 1660;



Vicent Tejeda i Bellvis, 1669;



Joan Barcelo.



Alesandre de Arboleda. 1650 - 1698;



Roderic Artes. 1678;



Francesc de la Torre.



Gines Campillo de Boyle. 1689;



Joan Batiste Aguilar. 1714;



Jacint Segura. 1668 - 1749;



Francesc Vidal Mico. 1666 - 1749;



Leopold Ignaci Planells.



Joan Collado.



Marc Antoni d'Orellana. 1731 -1 813



Entrels que figuren "catalec d'els pardals de l'Albufera 795, i catalec
d'els peixos que es crien e peixquen en lo mar de Valencia". 1802.



Gregori Moyans I Siscar. 1699 - 1781;



Joan Antoni Mayans i Siscar.



Agusti Sales. 1707- 1774;



Josep Teixidor.



Josep Manuel Minyana. 1671 - 1730;



Isidre Planes. 1729;



Lluïs Sanc de Proxita. mort en 1661:,



Jacint Alonso Manuenda.



Manuel Marti Zaragoza. 1663 - 1737;



Francesc Cerda i Rico. 1739 - 1802;



Josep Rodriguez, 1630 - 1703;



Vicent Ximeno, 1692 1746;



Joan Batiste Corachan 1661 - 1741;



Josep Climent, 1706- 1778;



Francesc Perez Boyer; 1711 - 1794;



Just Pastor Fuster;



Joan Batiste Berni 1705- 1738;



Cristofol Coret;



Josep Villarroya, 1732 - 1804;



Liuïs Navarro;



Tomas Serrano,1715 - 1784;



Manuel Lassala, 1738 - 1806;



Anselm Demperre, 1727 - 1799;



Bernat Garcia, 1740 1800;



Joan Batiste Colomes, 1740 - 1807;



Manuel Civera;



Vicent Clerigues;



Pasqual Martinez;



Marcel Aguilar;



Francesc Ramon Gonçales;



Vicent Olcina i Sempere, 1731 - 1801;



Josep March Borras, S- XVIII;



Vicent Angles,



Francesc Bahamonde Sessé, 1750 - 1805;



Vicent Branchart i Alfonso;



Vicent Martinez Colomer, 1763- 1820;



Fra Felix de Alzaneta, 1691 - 1767;



Pasqual Bergadà, 1702 - 1779;



Carles Gasulls de Ursino, 1674 - 1745;



Gaspar Zábala i Zamora, S-XVIII;



Joan Andreu Morell,1740 - 1817;



Antoni Eiximeno, 1729 - 1808;



Antoni Ludelia, 1740 1820;



Pere Montegon, 1745 - 1820;



Pere Ceris Gilavert 1743 - 1795;



Raimon Josep Rebollida, 1691 -1779;



Josep Rius, S-XVIII;



Vicent Antoni Noguera i Ramon, 1728 - 1797;



Mauri Oller;



Vicent Feliu;



Vicent Pedro;



Lluïs Ballester, 1734 - 1817;



Manuel Joaquim Sanelo, 1760- 1827;



Font i Pins;



Lluïs Vicent Marti;



Manuel Marti;



Vicent Rodrigo;



Jaume Villanueva;



Vicent Espaso;



Gabriel Ferrandis, 1701 - 1782;



Joan Batiste Escorigüela, 1753 -1817;



Bertomeu Tormo, 1718 - 1773;



Antoni Pons Piquer, 1725 - 1792;



Joan Collado, 1731 - 1767;



Antoni Josep Cavanilles, 1745 - 1804;



Maria Madramany i Calatayud, 1750 - 1822;



Joan Sempere i Guarinos, 1754 - 1830;



En 1768, per Real Cedula, es disposa que "En todo el Reino se
enseñe y actue en Lengua Castella " lo que servi de revulsiu a dos
grans valencians:



Lluïs Galiana, 1740 - 1771,



i CarIes Ros Hebrera, 1703 - 1773,



Que feren les vives defenses de la Llengua Valenciana, escrivint
"Rondalla de Rondalles", on es replegava els modismes, topics, girs
coloquials, locucions comuns i particularismes que empleava el poble en
la seua parla quotidiana. En la tapa es pot llegir:



"RONDALLA DE RONDALLES A IMITACIO DEL CUENTO DE CUENTOS DE FCO. DE
QUEVEDO Y DE LA HISTORIA DE HISTORIES DE D. DIEGO TORRES,COMPOSTA PER
UN CURIOS APASSIONAT A LA LLENGUA LLEMOSINA: Y TRETA A LLUM PER CARLES
ROS, NOTARI PUBLICH PER AUTORITAT APOSTOLICA Y REAL, natural de esta
molt Noble, Insigne y Coronada Ciutat de Valencia".



El primer I'escrigue i el segon l'edita; a part les propies obres
entre les que sobreixen unes normes gramaticals "Per a escriure ab
perfeccio la Lengua Valenciana", i dos Diccionaris Valencid-Castellá.
"Breu explicacio de les Cartilles Valencianes" i "Correccio de veus i
frases" "Vocabulari de veus monosilábiques"



Rosa Trincares, S-XVIII;



Lluïs Lamarca Morata, 17931850;



Josep Bonilla, 1808-1880;



Josep Bernat i Baldovi;



Rosa Trincares; 1809-1864;



Vicent Boix i Ricarte, 1813-1880;



Josep Escrig i Martinez, Cabrera;



Joaquim Marti i Gadea. 1837-1920;



Pere Sabater.



Tomas Villarroya i Sanz, 1812 - 1856;



Teodor Llorente, 1836 - 1911;



Pasqual Perez Rodriguez, 1804 - 1868;



Joan Antoni Almela, 1819 - 1897;



Joaquim Rubio i Ors;



R Joan Arolas, 1826;



Vicent Wenceslao Querol i Campos, 1837 - 1889;



Lluïs Gonzaga Llorente, 1822 - 1893;



Teodor Llorente Falco;



Francesc Tordera Lledo, 1826 - 1889;



Rafel Maria Liern, 1832 - 1897;



Constanti Llombart, 1846 - 1893;



Josep R Sanmartin Aguirre, 1848 - 1901;



Victor lranzo; 1850 - 1890;



Eduart Escalante; 1834 - 1893;



Antoni Aparisi i Guijarro; 1815 - 1872;



Fundador del Liceu Valencià en 1839, sent premiada la seua obra
poetica "España en Africa" per la Real Academia de la Llengua
Espanyola, de la que fon Academic en 1866);



Rafel Comenge;



Josep Segarra;



Rafel Altamira;



Ricart Carreres, S-XIX;



Francesc Vives Liern, 1859 - 1915;



Joaquim Balader, 1828- 1893;



Francesc Palanca i Roca, 1834 - 1897;



Benet Altet i Ruaste;



Vicent Blasco Ibañes, 1867 - 1928;



Josep Bodria Roig, 1842 1912;



Josep Martinez Ruiz (Azorin), 1873- 1967;



Gabriel Miro I Ferrer, 1879 - 1930;



Francesc Badenes Dalmau, 1858 - 1917;



Jacint Labaila, 1833 - 1895;



Felix Pizcueta i Gallet, 1837 - 1890;



Josep Ma. Puig Torralba, 1859 - 1911;



Lluïs Cebrian i Mezquita, 1850- 1934;



Josep Nebot Perez;



Rafel Ferrer i Bigne;



Josep Arroy i Almela;



Rafel Altamira Cervera, 18861951;



Francesc Puig Espert, 1892 - 1967;



Francesc Caballero Muñoz, S-XX;



Salvador Verdaguer, S-XX;



Enric Duran i Tortajada, 18951967;



Pascual Asim, 1896-1949;



Eduard Buil, S-XX;



Salvador Guinot, 1867-1939;



Josep Pascual Tirado, 18841937;



Rafel Marti Orberà;



Bernat Sanmartin;



Carles Arniches Barrera. 1866-1943;



Vte Gaos;



Samuel Ros, 1905 - 1945;



Miquel Hernandez Gilabert, 1910 - 1942;



Cebrià Ibor;



Alexandre Gaos, 1907 - 1958;



Francesc Almela i Vives, 1903 - 1959;



Carles Salvador, 1893 - 1955;



Enric Navarro Borras, 1891 - 1943;



Maximilia Thous Lloren; 1900 - 1957;



Joan Lacomba, 1900 - 1964;



Salvador Roda Soriano, S-XX;



Enric Soler Godes, S-XX;



Prudenci Alcon;



Bernat Artola, 1904 - 1959;



Julia San Valero Aparisi,



Angeli Castaier, S-XX;



Vicent Casp i Verger;



Xavier Casp I Verger, Secretari Perpetu de la Real Academia de Cultura Valenciana. Hui deca.



Rosa d'Or a la seua obra poetica en New York;



Martin Dominguez;



Josep Mascarell Gosp, 1909 - 1977;



Bernat Bono i Barber;



B. Morales Sanmartin;



Navarro Reig, S-XX;



Puig Espert;



Plo i Mompa;



Wenceslau Ayguals de Izco, 1801 - 1873;



Ramon Andres i Cabrelles, 1869- 1959;



Joaquim Garcia Girona, 1866 - 1928;



Antoni Palanca Hueso, 1848 - 1905;



Josep Aguirre Matiol;



Estanislau Alberola; 1861 - 1933;



Lluïs de Val, 1867- 1930;



Enric Perez Escrich, 1829 - 1897;



Joan Espian i Bellver, 1853 - 1905;



Joan Batiste Pastor i Aicart;



Bernat Ortin i Benedicto, 1893 - 1949.



(Mestre municipal de les Escoles Nacionals de Valencia, professor
numerari de les Escoles d'Art, Secretari General de "Nostra Parla");



Manuel Gonzalez Marti, 1877 - 1972;



Eduart Lopez Chavarri, 1871 - 1970;



Josep Mª Bayarri, 1886 - 1970;



Josep Mª de la Torre;



Federic Garcia Sanchiz, 1886 - 1964;



Miquel Duran, 1883 - 1947;



Jacint Mª Mustieles, 1887 - 1948;



Daniel Martinez Fenrando, 1887 - 1953;



Leopolt Trenor;



Manuel Alvar;- ExPresident de la Real Academia de la Llengua Espanyola),



Leopolt Piles, 1916- 1988;



Mª Mulet;



Josefina Lázaro Cerda;



Mª Josefa Aguilar;



Marivi Ferrandis 0lmos;



Salvador Faus i Sabater,



Laura Garcia Bru;



Ampar Navarro Cuesta;



Leopolt Peñarroja;



Joaquim Lanuza;



Felip Mateu i Llopis;



Jase Mª Soler Garcia;



A. Macia S.;



Antoni Pascual Ferràndez;



Ganzal Girones;



J. Costa;



Vicent Pardo Saez;



Ennic Candona;



Joan Ferrando Badia;



Vicent Pastor Chilar;



Antoni Garcia Carpio;



F. Lliso Genoves;



Joaquim Toran i Navarro;



Mª Josefa Aguilar Garcia;



MY Desamparats Fernández B.;



Anfos Ramón i Garcia;



Anfos Vila Moreno;



Pedro Vernia;



F. Almela i Vives;



Mª Fca Olmedo;



Mª Desamparats Licer;



Mª Pilar Hervàs;



Mª Desamparats Cabanes Pecourt;



Josep M. Desamtes i Guanter;



Prima Yufera;



Francesc Molina Font;



Manuel Marques Segarra;



Vicent Ramon Catalayud;



Ricard Garcia Moya;



Josep M. Guinot;



Antoni Fontelles;



Joaquim Borrell;



Mª Jesus Coves;



Vicent Ramos R;



I un ben llarc etc., on incluim els d'este sigle i natunalment, els
que utilisen els dos idiomes nostres, el Valencià i el castella.


CONTINUA

I en la referent a gramatiques, diccionaris, vocabularis i normes per a
utilisar correctament la Llengua Valenciana, se n'ha escrit sempre;



puc mencianar dels que recorde ara a Guillem Angles, mort en 1368 (Exposicio breu, gramaticalment, en romanç del Canon);



Joan Esteve, 1472;



Bernat Fenollar, 1490;



Joan de Resa,



Vocabulani valencià-castellà 1555;



Llarenç Palmireño, 1569;



Pou, S-XVI;



G. Mayans i Ciscar, 1699-1781;



Carles Ros. 1736 - 1799;



M.J. Sanelo. 1760 - 1827;



Font y Peris. 1772 - 1853;



Anselm Dempere 1727 - 1799;



Just Pastor Fuster, 1827;



L. Lamanca, 1793 - 1850;



Josep Escrig i Martinez, 1791 - 1853



Novisimo diccionario Gral. Valenciana-castellana de 2000 planes;



Rosanes;



Cabrera;



Llombart;



J. Marti i Gadea, en 1891, 1909 i 1915;



Josep Nebot i Perez, Gramatica en 1894 i 1910,



tractat d'ortografia;



B. Ontin Benedita, posa "Fon acabada l'impressia d'esta "Gramatica
Valenciana" el dia de Nadal de 1918", i mes abaix: "VALENCIANS: Feu
llegir este Ilibre als vostres familiars i als vostres amics. I Lliureu
a Valencia de la vengonya de que sos fills, que parlen en Valencia.



no sapien escriure ni llegir en l'idioma de sa Patnia!";



Lluïs Fullana i Mira, 1871 - 1948:



"Morfologia del verb en la Lengua Valenciana, 1905"



"Gramatica Elemental de la Lengua Valenciana", 1915,



"Estudi sobre Filologia Valenciana",



"La Palatalisacio Valenciana",



"Morfologia del verb en la llengua valenciana"



"Vacabulani Valencià-Castellà", 1921,



"Temes practis per a l'ensenyança de Ia Llengua Valenciana", 1926,



"Diferencies Foniques, Grafiques, Lexiques, Morfalogiques i Sintactiques entre el Valencià i el Català",



"Compendi de la Gramatica Valenciana",



"Ortografia Valenciario", 1932.



Ocupà un sitial en la Real Academia de la Llengua Espanyola des de
1928 fins a sa mort en 1948, representant en Madrit a la Llengua
Valenciana.



En 1979, la Real Academia de Cultura Valenciana edità una "Ortografia de la Llengua Valenciana".



En 1980, ix la Gramatica de A. Fantelles. L. Garcia i J. Lanuza,
que reediten set anys despres ampliada, ab un preambul del gran poeta
valencià. Xavier Casp i Verger.



En 1980, en el mateix any de la primer ediciò, el colectiu de
Mestres del Grup d'Acciò Valencianiste, trau un "Vocabulani Basic de la
Llengua Valenciana; prologat per un atre escritor actual, D. Miquel
Adlert Noguerol. En agost de 1983, ix a llum el primer Vocabulani
bilingüe doblement, segons les Nonmes Ortografiques de l'Academia de
Cultuna Valenciana, prologat pel hui canange, M. I. En Jasep Almiñana i
Valles, confeccianat pel filolec, romaniste, lexicolec i escnitor
valencianiste, Emili Miedes i Bisbal.



En octobre del mateix any, es fa una nova edicio, tambe per Valencia-2000.



En 1985, s'edita un nou Vocabulari bilingüe per les dos bandes
d'Emili Miedes B. igualment, en mes 60.000 tituls per idioma, ab un
prolec del P.R provincial, Benjami Agullo Pascual (O.F.M.).



En 1986, ix al carrer el seu Refranyer Valencià.



En 1988, ixen fora d'imprenta les primeres Rondalles i Lligendes en Llengua Valenciana, aiximateix d'Emili Miedes i Bisbal.




ELS DIMONIS SEMPRE VENEN DE NIT Y VAN DE BLAU

Gran aporte Billy, gracias

este post esta muy completo como se nota que los pancas y demas prefieren no abrirlo

Tened un poco de consideración "Ché", que este foro no es Valenciano como los nuestros.

Poned los posts en Bilingüe hombre...

PD:También va por los Catalanes...

No estaria mal que abans d'escriure "diferències entre caltalà i valencià" estudiares els dos idiomes, que es lo que els valencianistes fem. No se a qui pretenies dir ignorant, pero has conseguit demostrar que el primer eres tu.

lobo_vcf escribió:he deja de barir post como un payaso joder ya hay 3 o 4 no te basta o esque en los otros ya no puedes hablar porque te han dejado tu la put* boca cerrada?¿

No vale la pena que te pongas así,acuérdate,no es el estilo de los que defienden lo valencià,yo me mosqueo mucho con estos "il.lustres"también,pero no vale la pena,además, si no insultas a nadie y siempre eres educado ,no habrá ningún "il.lustrat" que te puede echar en cara nada,una salutacio ,amic.