És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

por Sinuhé 10/1/2009, 4:13 am

Hi havia una vegada un Estat de 6 milions de persones que tenia una àrea de 40.000 quilòmetres quadrats. El país tenia com a veïns dues grans potències europees tradicionalment colonialistes, les llengües de les quals amenaçaven constantment l'existència de la llengua local. La població autòctona, per tant, es veia obligada a parlar dues (o més) llengües. La renda per capita d'aquest país era francament elevada; una de les més altes del món. Tot un èxit econòmic.
Ficció o realitat? Quan es parla de la independència de Catalunya, la primera pregunta que els no economistes em fan a mi (que sóc economista) és si Catalunya seria viable com a nació independent. Si Catalunya no fós viable com a economia independent, la descripció que he fet al paràgraf anterior seria pura ficció ja que no podria pas existir. Curiosament, però, el país que he descrit és absolutament factible ja que és un país que existeix i és independent: es tracta de Suïssa. Suïssa té uns 6 milions d'habitants i uns 40.000 quilòmetres quadrats. Suïssa és un país envoltat per dues potències tradicionalment colonialistes (Alemanya i França) i l'idioma local, el suís-alemany (que és diferent de l'alemany) es veu amenaçat pel francès i l'alemany (a més de l'italià, parlat per una minoria al sud del país). Per tant, abans de començar a parlar ja es veu que els arguments que es donin en contra de la viabilitat de Catalunya com a nació independent són bàsicament erronis: si Suïssa és viable (i no només ho és si no que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país no està a dalt de les muntanyes, té sortida al mar i està molt mes ben comunicat amb la resta del món?
En aquest escrit intentaré analitzar els arguments que els anti independentistes utilitzen per tal de dir que Catalunya no és viable com a país independent.
L'argument més comú és dir que Catalunya és massa petita per a poder ser un país independent. La veritat és que cap economista seriós pot estar d'acord amb aquesta afirmació. D'una banda, no hi ha cap teoria econòmica raonable que digui que un país ha de tenir un mínim tamany per a ser viable o que els països grans són més viables que els petits. D'altra banda, si aquesta teoria existís, seria totalment errònia ja que, al món en què vivim, no és cert que el nivell de renda per capita o la taxa de creixement de l'economia estiguin relacionats amb el tamany d'un país (mesurat, per exemple, per l'àrea o la població). És simplement fals que els països més grans són els més exitosos econòmicament. I si no, com és que entre els països més pobres del món hi ha tres dels països més grans: la Xina, l'Índia i Rússia? I com és que entre els més rics hi ha Bèlgica, Holanda i Suïssa?
Un altre argument en contra de la independència és que un país no pot prosperar sense recursos naturals com ara terra, gas o petroli, i Catalunya no els té. Això també és completament erroni. Per exemple, el Japó o els "tigres miraculosos" de l'Àsia oriental (Hong Kong, Taiwan, Corea del Sud i Singapur) no són productors de petroli o gas natural, i la terra fèrtil a la qual tenen accés és molt limitada (de fet, tant Hong Kong com Singapur són països d'una sola ciutat!). Tot i això, el creixement econòmic assolit per aquests països durant les darreres dècades ha estat espectacular.⁽¹⁾ És més, si apliquem aquest argument al nostre context, és cert que Catalunya, tot i gaudir de gran quantitat de terra fèrtil, no produeix alguns d'aquests recursos naturals... però Espanya tampoc. Per tant, la hipotètica independència no portaria cap pèrdua en aquest sentit.
De fet, hi ha arguments econòmics que porten a concloure que tenir recursos naturals pot ser dolent per al creixement a llarg termini (els economistes anomenen aquest fenomen, "malaltia holandesa" -de l'anglès: "Dutch disease"-). L'argument es podria resumir de la següent manera: quan un país té molts recursos naturals (com per exemple, petroli) dedica una gran quantitat de recursos a desenvolupar aquest sector i tendeix a oblidar els altres. En particular, tendeix a oblidar els sectors tecnològics i innovadors, que són els que generen els canvis tecnològics que garanteixen el creixement a llarg termini. Per tant, aquests països s'especialitzen en la producció de petroli o altres matèries primeres i no eduquen la població ni adopten tecnologies modernes, de manera que acaben sent més pobres del que haurien estat sense petroli. L'exemple típic de països que han patit aquesta "malaltia holandesa" són Mèxic i sobretot Veneçuela, països que s'han empobrit després d'haver descobert rics jaciments de petroli.
Tot i que aquest és un argument atractiu i que hi ha exemples que li donen validesa, la veritat és que si analitzem tots els països del món a la vegada (en lloc de només mirar Mèxic i Veneçuela) ens adonarem que no hi ha gaire relació entre la riquesa en recursos naturals i el creixement econòmic (a l'altra banda de l'argument trobarem exemples ja que els dos països africans més rics són Sud-àfrica i Botswana, dos països rics en recursos naturals, concretament en or i diamants). Per tant, si bé no és cert que tenir recursos naturals sigui bo, tampoc es pot dir que sigui necessàriament dolent.
La utilització de recursos naturals, òbviament, és indispensable si es vol assolir creixement econòmic. I, per tant, si un no en té els haurà d'aconseguir d'alguna forma. La manera més normal de fer-ho és a través del comerç internacional, i no pas a través de la submissió política. És més, en aquest sentit, pertànyer a un país petit és fins i tot favorable ja que això incentiva el govern i els agents econòmics a competir i millorar ja que l'alternativa proteccionista no és factible. Els problemes que té ara el govern espanyol per a tancar els famosos "astilleros" creats durant l'aïllacionisme de l'Espanya franquista no els hauria tingut mai, un govern català. Un Estat català, lògicament, hauria de ser un Estat obert al comerç amb tots els països del món (inclosa Espanya).
Un tercer argument en contra de la viabilitat econòmica de Catalunya és el següent: "No n'hi ha prou de competir amb els París, Londres, Nova York, o Hong Kong, sinó que ara també voleu competir amb Madrid?" Aquesta lògica també és fallaciosa. Les empreses catalanes ja es troben competint avui dia amb les empreses de la resta d'Espanya, siguem o no la mateixa unitat política. La competència interregional és tan o més gran que la internacional. Amb qui creu el lector que competeixen els hotels catalans de la Costa Brava? Certament ho fan amb hotels italians, marroquins i grecs, però també és cert que la gran competència ve de la costa del sud d'Espanya o fins i tot dels hotels de la costa tarragonina.
La hipotètica independència de Catalunya, per tant, no portaria cap augment substancial del grau de competència a què s'haurien d'enfrontar les nostres empreses. I si la portés, doncs benvinguda seria ja que, com a economistes i com a consumidors hem, d'aplaudir qualsevol augment de la competència ja que aquesta tendeix a portar millor qualitat i menors preus.
En aquesta línia, un altre argument en contra de la indepenència és que marxar d'Espanya seria "suïcida" ja que Espanya és el nostre mercat més gran. És ben cert que Espanya és el mercat més gran de les empreses catalanes. La pregunta, però és: per què? és a dir, per què els espanyols compren el nostre cava i estiuegen a la Costa Brava? Perquè ens estimen com a bons compatriotes que són? O potser perquè, donats el preu i la qualitat del producte, això és el millor que poden fer? Clarament aquesta darrera és la veritable resposta i, per tant, en la mesura que la independència no faci variar ni el preu ni la qualitat, els mercats no tindrien per què perdre's.
És molt normal que el mercat internacional més gran sigui el del país veí. El mercat més gran de Mèxic són els Estats Units Amèrica. El mercat més gran de Taiwan es la Xina i el mercat més gran de França és Alemanya. Ara bé, que potser això vol dir que aquests països han de passar a ser la mateixa unitat política? El lector creu realment que això és un argument favorable a què Mèxic passi a ser el cinquantaunè Estat dels Estats Units?
Hi ha gent que diu que la dissolució de països és, avui dia, anar contracorrent en un moment en què Europa cerca una moneda única, un sistema fiscal únic, un exèrcit únic, i fins i tot una unitat política. Parlar de separatisme i independentisme a finals del segle XX és antiquat i està fora de to. Crec que aquesta línia argumental tampoc no és acceptable per diversos motius. Primer, no és cert que la tendència a la creació de grans supergoverns com l'europeu sigui una tendència característica de finals del segle XX. De fet, l'any 1946 hi havia 74 països al món mentre que al 1995 n'hi havia 192. És a dir, si hi ha alguna tendència al món no és la de la reducció en el nombre de països sinó exactament a l'inrevés i, per tant, l'evidència en la qual es basa aquest argument és simplement falsa. Segon, la teoria es basa en el supòsit que la unitat política i econòmica és bona (i, per tant, anar contracorrent és dolent). Personalment, tinc enormes dubtes sobre la desitjabilitat de tot el projecte europeu, basat en la creació d'una superestructura burocràtica que acabarà per ofegar totes les economies europees. I tercer, no cal anar cap a la cooperació econòmica amb la resta dels països europeus des d'Espanya. Es podria fer perfectament des de Catalunya.
Finalment, l'argument més temut: "per a obtenir la independència, cal una guerra i això seria molt més costós que qualsevol benefici econòmic que se'n pugui derivar; que no veieu el que passa a Bòsnia amb la desintegració de l'antiga Iugoslàvia?". Això és mig cert i mig fals. És cert que la independència és indesitjable (i indesitjada) si el preu que hem de pagar per a obtenir-la és una guerra. El que no és cert és que l'única manera d'aconseguir-ho sigui una guerra. Històricament hi ha hagut dues maneres de dibuixar fronteres: la guerra i els matrimonis monàrquics. Tot i que no ha desaparegut del tot, el sexe reial ja no s'utilitza amb aquesta finalitat política. La guerra, per contra, encara s'utilitza. Ara bé, ens trobem a la porta del segle XXI i hauríem de tenir fe en la llibertat i la democràcia civilitzada. A més, la història de les darreries del segle XX ens fa ser optimistes en donar-nos una pila d'exemples de països com Txèquia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània i moltes altres antigues repúbliques soviètiques que han assolit la independència de manera pacífica.
El progrés econòmic s'aconsegueix a base de tenir una població creativa i amb ganes de treballar, d'instaurar un sistema legal que garanteixi els drets de propietat dels inversors i que incentiva les empreses a innovar i adoptar noves tecnologies, de gaudir d'un sistema educatiu que ajudi la població a ser cada cop més productiva, i de tenir un bon govern que incentivi el comerç interior i exterior, que no ofegui l'economia productiva amb impostos excessius, amb una burocràcia arbitrària o amb corrupció intolerable, i que mantingui una estabilitat fiscal i monetària. Des d'aquest punt de vista, la independència seria indesitjable si es demostrés que uns hipotètics govern i institucions catalanes funcionarien pitjor que un govern i unes institucions espanyols. Avui dia no sabem com ho faria un govern català. El que sí sabem és com ho ha fet i com ho està fent un govern espanyol. I la veritat és que aquí les cartes no estan a favor dels espanyols.
La història recent ens mostra que la independència de Catalunya és cada com més viable. Els estudis recents mostren que l'augment del comerç internacional va lligat amb la viabilitat econòmica de nous països. L'argument és que el comerç internacional és un bon substitut de la unió política com a eina d'engrandiment dels mercats i a mesura que els mercats internacionals es fan grans, és menys necessari tenir un país gran per a poder vendre els productes de manera que quan el comerç internacional augmenta, les tendències independentistes també ho fan. En un article escrit darrerament a la Universitat de Harvard, els professors Alesina i Wacziar han demostrat que a la recent història del segle XX aquestes tendències es confirmen, la qual cosa vol dir que, no només la independència de Catalunya és factible, sinó que cada cop ho és més.

Amb aquest escrit he intentat deixar de banda el patriotisme i el nacionalisme romàntic per a centrar-me exclusivament en la viabilitat econòmica d'un Estat català. No estic dient que la independència segui desitjable (això seria un altre tema de debat) o que no hi hagi arguments no econòmics que s'hagin de valorar a l'hora de demanar-la. El que sí que estic dient és que no hi hauria d'haver cap mena de dubte que la independència és absolutament factible des d'un punt de vista econòmic. Cal pensar-hi.

por sarri 27/12/2012, 11:21 pm

Perdón, pero si todo esto lo ha escrito para que nos enteremos de algo ¿Por qué no escribirlo en español?

Personamente no me he enterado de nada y, lamentablemente, no puedocontestarle.

¿Sería tan amable de traducirlo para que podamos dar nuestra opinión? Muchas gracias.

por X bandera 27/12/2012, 11:34 pm

Sala i Marti no sirve para justificar nada relacionado con la independencia de Cataluña y su posible viabilidad económica, ya que sus argumentos no son puramente económicos sino que parten de criterio proseparatista del autor.

LLegado el momento de la separación, si eso llegase a ocurrir, el nuevo Estado debería pedir su adhesión a la UE, mientras tanto todas sus exportaciones, incluidas las que realiza a lo que quedaría de España estarían penalizadas con medidas arancelarias.

Por otra parte Cataluña tendría que asumir integramente el pago de sus pensiones, y servicios sanitarios, algo que no hoy en día no hace, teniendo que pedir ayuda al Estado para poder llegar a pagar nóminas.

También hay que decir que los territorios no pagan impuestos, sino las personas y empresas, muchas de estas personas y empresas se irían de Cataluña por una simple razón, el sentido de su establecimiento en Cataluña es tener presencia en España, si Cataluña deja de ser España su presencia allí no tiene sentido, caso de Nissan, Volkswagen, Coca Cola, y varias farmaceuticas de capital aleman y suizo.

Habría que ver también como Cataluña crea su propio sistema financiero fuera de la UE y con la Caixa y Banco Sabadell dependiendo en un 70% de su negocio en banca comercial del mercado español.

Por otra parte a los gastos que supone la posible secesión hay que añadir la de la creación de una Hacienda propia, poder judicial propio, ejercito propio,etc,etc.

En cuanto al mañido tema de la balanza fiscal, incluso asumiendo las tesis que utilizan los separatistas esta se volvería en su contra en cifras si Cataluña tiene que devolver al Estado Español o lo que quede de el la inversión en AVE, Puerto olímpico, ampliación del Prat, etc,etc.

Vamos que pasaría lo que ha pasado siempre que Cataluña ha hecho amago de separación, que cuando se ha dado cuenta de lo que eso suponía ha vuelto a los brazos de mama corriendo y sin pedir perdón.

por Gruchenko 27/12/2012, 11:42 pm

Me da que no va a traducir. Creo que simplemente es otra típica táctica nacionalista para cargarse de argumentos. Ahora sufrirá las iras de alguno por no expresarse en español, y claro, dirá ¿veis como odiáis a Cataluña? necesitamos independizarnos.
Ante la pregunta yo contesto. Sí, es viable. También fueron viables las tribus de los prehistóricos que vivían de la caza y la recolección. Seguro que Cataluña y España sobrevivirían por separado. Creo que la pregunta no debería ser esa, sino estas. ¿Es legitima al aspiración de Cataluña a separarse? NO ¿Es legal un referendum para separarse? NO. ¿Seria beneficioso para Cataluña separarse? NO ¿Seria beneficioso para España? no se la respuesta, pero puede hasta que lo fuera.
Creo que el problema no es de cabeza, es decir, no se trata de sacar datos económicos, revisiones históricas, etc, el problema es de corazón. El nacionalismo ha conseguido que en el corazón de muchos catalanes anide el odio a España y eso no se quita con datos ni verdades. Como mucho podríamos conseguir que dijeran lo que dijo un parlamentario ingles. "sus argumentos me han convencido pero no pienso cambiar mi voto".
Igual ya es tarde y España tiene que ceder ante el nacionalismo o convivir con la esposa que no quiere compartir la cama. Mala solución ambas.

por X bandera 27/12/2012, 11:48 pm

Gruchenko escribió:Me da que no va a traducir. Creo que simplemente es otra típica táctica nacionalista para cargarse de argumentos. Ahora sufrirá las iras de alguno por no expresarse en español, y claro, dirá ¿veis como odiáis a Cataluña? necesitamos independizarnos.
Ante la pregunta yo contesto. Sí, es viable. También fueron viables las tribus de los prehistóricos que vivían de la caza y la recolección. Seguro que Cataluña y España sobrevivirían por separado. Creo que la pregunta no debería ser esa, sino estas. ¿Es legitima al aspiración de Cataluña a separarse? NO ¿Es legal un referendum para separarse? NO. ¿Seria beneficioso para Cataluña separarse? NO ¿Seria beneficioso para España? no se la respuesta, pero puede hasta que lo fuera.
Creo que el problema no es de cabeza, es decir, no se trata de sacar datos económicos, revisiones históricas, etc, el problema es de corazón. El nacionalismo ha conseguido que en el corazón de muchos catalanes anide el odio a España y eso no se quita con datos ni verdades. Como mucho podríamos conseguir que dijeran lo que dijo un parlamentario ingles. "sus argumentos me han convencido pero no pienso cambiar mi voto".
Igual ya es tarde y España tiene que ceder ante el nacionalismo o convivir con la esposa que no quiere compartir la cama. Mala solución ambas.

Cuando se refiere a si es viable se refiere a si con la separación se iba a mantener no solo el mismo nivel socio económico sino que este va a ser superior, y ni lo uno ni lo otro. Si nos referimos a viable en el sentido de que puede ser económicamente posible a pesar de caer su nivel económico, claro que es viable, lo sería hasta la separación de Soria, otra cosa es como quedaría Soria ante esa situación.

Efectivamente el debate no puede ser por una mera cuestión económica, hablamos de amputar la nación europea más antigua, de eliminar parte de la identidad de Cataluña y de acabar con España, así de claro, y eso no hay Parlamento que lo legitime, pues la nación no pertenece a los ciudadanos, si no que los ciudadanos pertenecen a la nación, ni esta generación ni ninguna puede tener legitimidad para destruir un legado histórico de siglos que han construido y del que han formado parte centenares de generaciones pasadas.

por lagm 28/12/2012, 2:07 am

Sinuhé: Si quieres convencernos de algo, deberías intentarlo en una lengua que entendamos todos.
Si nos escribes en egipcio, no nos enteramos de nada.
Aunque a lo mejor tienes toda la puta razón.
كنت سخيف على حق تماما.

por Lucía 28/12/2012, 3:21 am

Esto es para que aprendamos catalan. Razz

por Alonso Contreras 28/12/2012, 4:25 am

La verdad es que hay que ser un poco g.........as,los separatas siempre escribiendo en "su idioma".

por jabali 28/12/2012, 4:55 am

X bandera escribió:Sala i Marti no sirve para justificar nada relacionado con la independencia de Cataluña y su posible viabilidad económica, ya que sus argumentos no son puramente económicos sino que parten de criterio proseparatista del autor.

LLegado el momento de la separación, si eso llegase a ocurrir, el nuevo Estado debería pedir su adhesión a la UE, mientras tanto todas sus exportaciones, incluidas las que realiza a lo que quedaría de España estarían penalizadas con medidas arancelarias.

Por otra parte Cataluña tendría que asumir integramente el pago de sus pensiones, y servicios sanitarios, algo que no hoy en día no hace, teniendo que pedir ayuda al Estado para poder llegar a pagar nóminas.

También hay que decir que los territorios no pagan impuestos, sino las personas y empresas, muchas de estas personas y empresas se irían de Cataluña por una simple razón, el sentido de su establecimiento en Cataluña es tener presencia en España, si Cataluña deja de ser España su presencia allí no tiene sentido, caso de Nissan, Volkswagen, Coca Cola, y varias farmaceuticas de capital aleman y suizo.

Habría que ver también como Cataluña crea su propio sistema financiero fuera de la UE y con la Caixa y Banco Sabadell dependiendo en un 70% de su negocio en banca comercial del mercado español.

Por otra parte a los gastos que supone la posible secesión hay que añadir la de la creación de una Hacienda propia, poder judicial propio, ejercito propio,etc,etc.

En cuanto al mañido tema de la balanza fiscal, incluso asumiendo las tesis que utilizan los separatistas esta se volvería en su contra en cifras si Cataluña tiene que devolver al Estado Español o lo que quede de el la inversión en AVE, Puerto olímpico, ampliación del Prat, etc,etc.

Vamos que pasaría lo que ha pasado siempre que Cataluña ha hecho amago de separación, que cuando se ha dado cuenta de lo que eso suponía ha vuelto a los brazos de mama corriendo y sin pedir perdón.

Perfectamente narrado y con coherencia. muy bien. un saludo.

por jabali 28/12/2012, 4:57 am

sarri escribió:Perdón, pero si todo esto lo ha escrito para que nos enteremos de algo ¿Por qué no escribirlo en español?

Personamente no me he enterado de nada y, lamentablemente, no puedocontestarle.

¿Sería tan amable de traducirlo para que podamos dar nuestra opinión? Muchas gracias.

tienes toda la Razon.

por Persia 28/12/2012, 5:10 am

No sé si os habéis fijado, pero el comentario de Sinuhé es de enero del 2009, que alguien ha decidido rescatar para tratar de nuevo este asunto, así que no tiene mucho sentido a estas alturas que le pidáis traducciones....

En cuanto a si es viable, estoy bastante de acuerdo con lo que dicen X Bandera y Gruchenko. Económicamente sería duro pero posible, y siempre hay quien prefiere ser cabeza de ratón que cola de león. Desde ese punto de vista muchos políticos catalanes prefieren "vender" a sus paisanos la idea de que les interesa independizarse. Desde luego, a los políticos catalanes yo creo que sí les interesa, y al resto de la gente...bueno, no parece tan claro, cada uno tendrá su opinión al respecto.

Por otro lado, me hace gracia la manipulación del lenguaje de algunos políticos nacionalistas catalanes cuando dicen que "el pueblo catalán tiene derecho a decidir", como si ese fuera "realmente" el punto de partida. Si desde un principio hemos de distinguir "varios pueblos" (el catalán, el vasco, el español...), entonces el problema está resuelto de antemano. Ya no es solo que el pueblo catalán tenga derecho a decidir, es que incluso se afirma como "verdad a priori" que hay un "pueblo catalán" y un "pueblo español" que son diferentes y claramente distinguibles. Un punto de vista a todas luces, discutible.

por Gruchenko 28/12/2012, 6:08 am

"La renda per capita d'aquest país era francament elevada; una de les més altes del món. Tot un èxit econòmic."

Esto creo que casi todos los entendemos. Pues bien, prueba irrefutable de la maldad de los potencias colonialistas que maltratan al pueblo catalán. De todos es bien conocido como la metrópoli hacia que los autóctonos de la colonia aumentaran su renta per capita para que así, cuando murieran fueran al infierno. Que maldad la nuestra.

por lagm 28/12/2012, 6:36 am

Si, Gruchenko.
Eso me hace recordar que el tan denostado General Franco, era gallego.
¿Donde se ha visto que el natural (indígena o aborigen) de una "colonia" llegue a ser el mandamás de la nación colonizadora?
Que tal cosa ocurra es totalmente incongruente con la situación colonial.
Y algo parecido podría decirse del General Prim (catalán de pura cepa), que parece que vuelve a estar de actualidad.

por Juanma_Breda 29/12/2012, 6:50 am

Son patéticos los separatistas catalanes, para empezar la mayoría d elos catalanes son hispanoparlantes.

Eso es como si un senador hispanoamericano se pone a hablar en español y boicotea todo lo inglés.

por Contenido patrocinado

És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)

Re: És viable una Catalunya independent ? (Xavier Sala i Martin)